Quina llengua es parla a Montenegro?

La història de qualsevol llengua és complexa i interessant, però la història de la llengua estatal de Montenegro es pot considerar una de les més inusuals. Montenegro és un petit país a la vora del mar Adriàtic amb una població de poc més de 600.000 habitants. Aquesta república es va independitzar només l'any 2006, encara que s'esmenta a les cròniques medievals.

De 1946 a 1992, el país va formar part de Iugoslàvia, i fins al 2006 a la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro. El 2006, Montenegro es va separar de la Unió i es va convertir en un estat independent.

Es reconeix la llengua nacional estatal a la república Montenegro... En el seu nucli, és un dels dialectes de la llengua serbocroata. Aquest dialecte s'anomena iekava-estocavià i, juntament amb el serbi, el croat i el bosnià, pertany a les llengües eslaves del sud del subgrup occidental.

La disputa sobre quina llengua serà reconeguda com a oficial va començar a Montenegro a finals dels anys 90 i es va fer especialment aguda el 2007. Abans, la llengua estatal era el serbi. La qüestió de la llengua estatal era més política que lingüística. La llengua montenegrina va rebre l'estatus d'idioma oficial només l'any 2011 i va ser nomenada montenegrina pels estàndards internacionals. Per això, segons els resultats del cens de 2011, només el 37% dels ciutadans reconeixien la llengua montenegrina com a llengua materna.

La principal diferència entre la llengua montenegrina i el serbi és la pronunciació de les vocals i la seva grafia: en serbi és més difícil, i en montenegrí, suau. Això és especialment cert per als sons [e] i [je], és a dir, la forma [uje] és més comuna, semblant a l'antiga eslava eclesiàstica "yat". En la versió col·loquial, això és més característic de les regions del sud del país, mentre que a les regions del nord el dialecte es torna més dur.

El vocabulari montenegrí conté paraules de tots els dialectes eslaus del sud estretament relacionats. Hi ha paraules originals, però no n'hi ha prou per poder parlar d'algunes diferències cardinals. A causa d'aquesta barreja de dialectes, els lingüistes consideren que el montenegrí és relativament nou. La inestabilitat de les normes lingüístiques ens permet dir-ho la llengua literària a Montenegro encara no s'ha format, certes normes lingüístiques només existeixen per als documents oficials.

La llengua montenegrina escrita té una altra característica inusual: en ella El ciríl·lic i el llatí s'utilitzen per igual, tot i que en els darrers anys, l'alfabet llatí s'ha utilitzat cada cop més en els documents oficials, la qual cosa transmet més clarament les diferències fonètiques. En la creació literària, encara no hi ha restriccions.

Totes les llengües eslaves tenen arrels comunes, per tant, en molts aspectes són semblants entre si. La llengua montenegrina no és una excepció. La llengua russa i el montenegrin tenen moltes característiques en comú. Algunes paraules són semblants, molt semblants o comprensibles: sí - "sí", no - "no", bona tarda - "es dóna bé", bo - "bo", peix de mar - "riba de mar", ciutat - "calamarsa".

El turisme i l'esbarjo a Montenegro són cada cop més populars entre els russos. Els habitants del país tracten els turistes de parla russa molt càlidament, molts montenegrins coneixen i entenen el rus, especialment aquells que estan estretament relacionats amb el negoci turístic per la naturalesa de les seves activitats: guies, personal de l'hotel, venedors, cambrers.

Els indicadors, els rètols, els panells informatius, els menús dels restaurants sovint es duplican en anglès i rus, per la qual cosa és bastant fàcil navegar aquí.... És millor dirigir una pregunta als transeünts en rus. No tots els residents saben anglès.

Per anar de viatge a Montenegro, encara que no vulguis aprendre l'idioma, has de conèixer les seves característiques. Algunes paraules, malgrat la semblança amb el rus, tenen un significat diferent o fins i tot oposat. Per exemple, l'habitual "dreta" en montenegrí significa "directament", el rus "maníac" significa "dèficit", i "vergonya", "desgràcia" significa teatre. La paraula "diarrea", que és incòmode per als russos, és "orgull" per als montenegrins, per tant, l'insult a l'oïda russa "Jo mateix sóc una noia de diarrea" en montenegrí té un significat completament positiu: "Sóc una noia orgullosa". ."

La paraula familiar "embotits" sona divertida per a un viatger que parla rus. A montenegrí és "rave picant".El verb rus en imperatiu "anem" no vol dir en absolut una invitació a un viatge, vol dir "menjo", i "menjar" no és una invitació a un àpat, sinó una oferta per "provar" o "provar".

Alguns significats lèxics més inusuals:

• "Jo mateix sóc nociu": sóc bo, amable, digne;
• "Club" - profunditat;
• "Lyubitsa" és un escarabat;
• "Ventre" - vida;
• "Custòdia" - aliments;
• "Art" és experiència;
• "Cookies" - carn fregida;
• "Confort" - seguretat;
• "Seguretat", "servei de seguretat" a les inscripcions a l'uniforme dels agents de seguretat es veurà com Obezbedenje.

Pots arribar a una situació incòmoda utilitzant les paraules familiars "partides" i "pollastre". Són d'acord amb la designació aproximada montenegrina dels òrgans genitals masculins i femenins, és a dir, mat rus. Les aus de corral en si s'han d'anomenar "kokoshka" i la carn de pollastre "carn de pilache" o "pilatina".

Qualsevol llenguatge és original i inesgotable, de vegades fins i tot frases aparentment entenedores amaguen un significat completament diferent. Però en qualsevol situació incòmode, cal mantenir-se amable i tranquil, guiar-se exclusivament pel sentit comú. Un somriure obert, gestos expressius i entonació poden ajudar.

Hi ha molts mètodes per aprendre llengües estrangeres. Però, preparant-vos per a un viatge curt, realment no voleu gastar temps i energia en això, i això és completament innecessari. El montenegrin encara no és anglès internacional. Per a aquells que van a viure a Montenegro tot el temps, el coneixement de l'idioma arribarà a poc a poc, la relació entre el rus i el montenegrin hi juga un paper important. Però per a una comunicació constant i a curt termini serà molt útil el coneixement de les paraules i expressions més utilitzades.

La tècnica va rebre el nom de "matriu lingüística". La seva essència és la següent.

• Passar del simple al complex. En primer lloc, s'estudien les paraules, frases, frases i textos breus més senzills i propers a l'idioma rus, i després les tasques es tornen més complicades.
• A continuació, heu d'activar la gravació d'àudio i escoltar material lingüístic.
• Sense fer referència al text imprès, intenteu entendre d'oïda el que es parla, destaca frases individuals, paraules... Val la pena repetir l'escolta fins que sembli que tota l'essència del text és clara.
• Obriu el text escrit, llegiu en veu alta i escolteu l'enregistrament d'àudio alhora, comparant les característiques de la pronunciació i l'ortografia. En aquesta fase, la traducció no s'hauria de tractar en aquesta fase.
• Traducció oberta i comprovar la correcció de les suposicions independents.
• Escolteu i parleu en veu alta la gravació d'àudio diverses vegadesmemoritzar la traducció correcta.

Aquest mètode permet passar per totes les etapes de l'entrenament en qualsevol temps lliure: a la carretera, a l'hora de fer les tasques de la llar, a passejar. La repetició múltiple i un enfocament deliberat us permetran recordar el material lingüístic amb fermesa i durant molt de temps. Un petit llibre de frases, que inclogui les paraules i expressions més habituals, també ajudarà en la comunicació.

Per a com diuen a Montenegro, vegeu més avall.